Categoría: Sin categoría

En els últims dos anys el sistema elèctric espanyol ha sofert canvis importants que han afectat a tots els consumidors. D’una banda, l’arribada dels comptadors digitals; per l’altre i més important, la modificació del sistema tarifari. Com a conseqüència, molts consumidors senten confusió en intentar comprendre les seves factures. És un tema molt complex, però a api.cat intentarem explicar-te quan és més barata la llum i per què.

El passat 1 de juliol va començar a aplicar-se el nou sistema de tarifes elèctriques que discrimina per hores. És a dir, a partir d’aquest dia, el preu de l’electricitat varia cada hora i cada dia per a cada consumidor. Vius en un pis a Barcelona i ja tens el comptador digital? Doncs això és el que has de saber.

Com hem arribat aquí?

Abans de la reforma, el preu de la llum es fixava a partir d’una subhasta trimestral en la qual intervenien les companyies elèctriques i altres intermediaris. Els diferents actors licitaven i d’aquí sortia el preu per al component energètic de la factura. Aquest sistema va disparar el preu de la llum, coincidint amb les pitjors conseqüències de la crisi econòmica al país, per això, el Govern va decidir reformar el sistema elèctric eliminant aquestes subhastes i fixant el preu de la llum en funció de la demanda.

llavors, com es pot saber quan és més barata la llum?

Com a resultat d’aquesta reforma, com més persones estiguin consumint llum al mateix temps, més s’apuja el preu. I per contra, com menys persones estiguin consumint llum al mateix temps, més baixa. I això com se sap? La lògica ens diu que el moment del dia en el qual menys gent consumeix electricitat és per la nit; mentre que com més electricitat es consumeix globalment és durant el dia, coincidint amb la franja més àmplia d’activitat, tant a les llars com a les empreses.

Però no tothom té les mateixes rutines i horaris, per això, les companyies ofereixen tarifes amb discriminació horària, sent la tarifa nocturna més barata que la diürna. En general, entre les 2 i les 6 de la matinada és el millor moment per consumir, i el pitjor és entre les 10 del matí i les 3 de la tarda.

Si com a consumidor pots adaptar el teu consum a aquestes hores una mica “al revés del món”, l‘estalvi en la factura de la llum pot ser considerable, fins a un 40% a final de mes. Això sí, es queixaran els veïns del teu pis a Tarragona que posis la rentadora a les 2 de la matinada?

Però ull, perquè això solament és així per a les llars que ja tinguin instal·lat el comptador digitalconnectat a la xarxa i estiguin donats d’alta en la trucada tarifa regulada, que ara es diu Preu Voluntari del Petit Consumidor (PVPC).

I si encara no tinc el comptador digital?

Sense el comptador digital, ni tu ni la teva companyia elèctrica podeu conèixer el teu consum real per hores. Així que t’aplicaran uns preus estimats que Red Elèctrica calcula a partir dels hàbits de consum de les llars que sí que tenen els nous comptadors.

Com saber quant val l’electricitat cada dia?

El preus per a cada dia (per hores) està disponible el dia abans, a partir de les 20.15 hores, a la web de Red Eléctrica Española (REE). Si ets previsor, el dia abans pots saber quan et convé més posar la rentadora l’endemà.

Aquest sistema és complex, sí, i no exempt de crítiques per part de les associacions de consumidors. No obstant això val més entendre-ho!

стоимость справки 086уginzzu о компаниилобановский александр интервью

En Api.cat ens interessa tot el que està relacionat amb l’habitatge i les despeses associades a ella. En aquesta ocasió ens ocuparem de l’aigua calenta sanitària, és a dir, d’aquella que utilitzem tant per a la higiene personal com per a la neteja de la llar, com per exemple, la que fem servir per la rentadora o el rentaplats. Vegem quins sistemes d’escalfament tenim a la nostra disposició i quines conductes afavoreixen un ús correcte de l’aigua i de l’energia necessària per escalfar-la.

Consum energètic

A quant puja la factura de l’aigua del teu pis de Viladecans? I la del gas o la llum? Segurament, a més del que t’agradaria. Depenent del sistema que utilitzes per escalfar l’aigua, serà la teva factura del gas o la de la llum, la qual reflecteixi un ús controlat o excessiu de l’aigua calenta sanitària.

Els experts apunten que aproximadament un quart del consum energètic d’un habitatge mitjà s’atribueix a l’aigua calenta sanitària, la qual, per regla general, procedeix de la instal·lació de l’edifici.

Si a més tenim en compte les pujades del sistema de tarifes actual, el control del consum energètic es revela com una mesura d’estalvi determinant per a qualsevol economia domèstica.

Estalviar amb cap

Un bon ús de l’aigua calenta a la llar pot contribuir a reduir el consum energètic tant com triar un sistema o un altre d’escalfament. Aquests són alguns dels hàbits que miren per la teva factura energètica:

• Tanca sempre les aixetes.
• Utilitza la rentadora i el rentaplats només quan estiguin plens.
• Cobreix el teu escalfador elèctric amb una manta aïllant.
• Arregla ràpidament les goteres.
• Tria una temperatura temperada.
• Instal·la sistemes d’estalvi del cabal en les aixetes com ara un regulador.
• Sol·licita una revisió de la instal·lació del gas un cop l’any.

как приготовить креветки грильутятница ценавакансии двери реигонов

Encara existeixen alguns edificis en el centre de capitals com Barcelona o Madrid que tenen un porter físic i fins i tot amb habitatges porteria. Com a propietari d’un pis a Girona, t’interessa saber que obres i despeses estàs obligat a assumir en relació a l’habitatge del porter. Vegem els dos aspectes que recull la Llei de Propietat Horitzontal (LPH) sobre les reformes.

• Instal·lacions del pis. La comunitat de propietaris està obligada a realitzar les obres i reparacions de l’habitatge del porter sempre que no siguin per un mal ús. En aquestes reformes, es troben les aixetes, els radiadors, portes, pintura i rajoles. A més, les instal·lacions d’aigua, llum i gas han d’estar en perfecte estat.

• • Mobiliari. Igual que passa amb les instal·lacions de l’habitatge del porter, en el cas que el pis tingués mobles, la comunitat també ha de mantenir-los en bon estat. Per a això, hauria de realitzar les reparacions necessàries sempre que no siguin culpa de l’inquilí. El mateix procés s’ha de complir si l’habitatge del porter es lloga a una tercera persona. En aquest cas, és necessari garantir que el pis compleixi els requisits d’habitabilitat.

  És possible que en la teva comunitat de veïns no puguis afrontar les despeses derivades de les reformes i reparacions de l’habitatge del porter. Des d’Api.cat, et recordem que les assegurances de les comunitats de propietaris no cobreixen aquests immobles, per la qual cosa està forçada a contractar una altra pòlissa que es faci càrrec de les avaries, reparacions o problemes derivats de la falta de manteniment, com les humitats o els incendis.

Davant aquesta situació, és possible que et plantegis treure-li un rendiment a l’habitatge del porter. Per a això, tens l’opció de llogar-lo o vendre’l. T’expliquem els requisits.

Lloguer de l’habitatge del porter

Si et decideixes a llogar l’habitatge del porter a una tercera persona, has de tenir clar el quin hem comentat abans. Has de lliurar-la en el mateix estat en el qual la va rebre l’anterior inquilí (instal·lacions i mobles). Però abans de preparar-lo, la normativa de la LPH estableix que “l’arrendament d’elements comuns que no tinguin assignats un ús específic en l’immoble requerirà el vot favorable de les tres cinquenes parts del total dels propietaris que representin les tres cinquenes parts de les quotes de participació“.

A més, també és necessari el consentiment del propietari afectat. Malgrat les impugnacions judicials, el Tribunal Suprem va fixar que no es necessita un acord unànime perquè la comunitat de veïns destini al lloguer l’habitatge del porter. Només, les tres cinquenes parts.

стрелки карандашомпосылка китайуслуги продвижения сайта

Conèixer els detalls de la demanda estrangera pel que fa al sector immobiliari es refereix és, sens dubte, el primer pas per a una preparar una bona estratègia de venda. El pes dels clients forans ha augmentat tant en els últims anys que actualment es podria considerar un factor clau en la recuperació del sector immobiliari.

Els estrangers compren a la costa

S’ha detectat una forta presència de compradors francesos a la Costa Brava catalana. Així, molts d’ells han comprat un habitatge a Calonge, Castell d’Aro o Cadaqués. Una altra de les àrees on es concentra el segon grup en importància de compradors estrangers és la Costa Daurada, on la comunitat russa és majoria. Molts d’ells han adquirit una casa a Tarragona, Salou o Reus.

Més de la meitat de les compres les fan estrangers

Les adquisicions immobiliàries dels estrangers no residents continuen guanyant pes en el sector. Així ho reflecteixen les dades aportades pel Centre d’Informació Estadística del notariat. I és que, durant el segon trimestre del 2014 el 55,3% de les transaccions registrades al nostre país van ser realitzades per estrangers, el que significa un creixement interanual del 11,9%.

La mateixa font revela que els compradors que major representació tenen en aquest percentatge són els britànics amb un 16,7%, seguits dels francesos amb un 10,5%, els russos amb un 7,1%, a continuació els alemanys amb un 6,6%, i finalment, els belgues i suecs, amb un 6,1% i un 5,7%, respectivament.

Quin tipus de casa busquen els estrangers?

En general, es pot afirmar que les seves preferències es decanten pels habitatges grans, ja que, el 33% de les operacions realitzades en 2013 corresponia a immobles de més de 100 metres quadrats. A continuació, el 77%, disposava d’entre 80 i 100 metres quadrats, mentre que tan sols el 5% comptava amb menys de 40 metres quadrats de superfície.

Els pisos més grans (més de 100 metres quadrats) van ser adquirits per holandesos, suecs i danesos. Mentre que els marroquins, algerians, romanesos xinesos o ucraïnesos busquen pisos més petits, entre 60 i 100 metres quadrats.

En una forquilla intermèdia es mou el comprador britànic, belga, noruec i rus, que majoritàriament adquireix habitatges que ronden els 100 metres quadrats.

Finalment, els habitatges més petites, les que sumen entre 40 i 60 metres quadrats són comprades per italians, finlandesos i francesos.

waiberбинарные опционы курсцены на бали

A tota casa hi ha coses, objectes i aparells antiestètics que molesten i no li fan cap favor a la decoració. El millor exemple són els cables que s’acumulen al voltant dels endolls a causa de la gran quantitat de dispositius electrònics que acumulem.

Si vols amagar totes aquestes coses que enlletgeixen lq teva casa de Mataró d’una forma original i que a més, aportin alguna cosa a la decoració, pren nota!

Amagar el router
Les llums i els cables del router poden molestar bastant segons la part de la casa on ho tinguis instal·lat. Una forma original i senzilla d’ocultar-ho és posar-ho dins d’un llibre de tapa dura, sense pàgines, és clar… Tal i com veus a la imatge.

Una altra forma d’amagar el router és posant-lo dins d’una caixa que sigui bonica, fent-li un forat en la part de darrere per poder-hi passar els cables.

Amagar el paper eixuga mans del bany
No és molt habitual tenir un rotllo de paper eixuga mans a casa, però sí en oficines i locals. Si tens algun, pots ocultar-ho amb un motlle- prestatgeria com el qual veus en la imatge. D’una banda, amaga el rotllo de paper, per l’altre, podràs posar damunt algun element decoratiu com una vela o unes flors.

Amagar el termòstat
Els termòstats, quadres elèctrics o altres dispositius incrustats a la paret són realment antiestètics. Una forma d’amagar-los és penjar un quadre, tan senzill com això! Simplement procura que la proporció i l’estil s’adeqüi al conjunt de la decoració.

Decorar electrodomèstics
Si tens una nevera vella, groguenca o simplement vols fer alguna cosa perquè alegre la cuina, pots pegar-li un vinil decoratiu. És fàcil, barat i sens dubte canviarà l’ona de la cuina! El mateix l’hi pots aplicar a la rentadora, rentavaixella… Hi ha vinils adaptables a tots els electrodomèstics.

веерная кистьформа справки для поступления в вузфото компании

Com cada estiu, la xarxa s’inunda d’anuncis sobre lloguers d’habitatges turístics. I, com cada estiu, la picaresca d’alguns mal anomenats professionals aconsegueix agrir les vacances a més d’una persona.

És el cas d’uns turistes russos que havien llogat una casa per passar-hi les vacances aquest estiu a Llançà i que han acabat pagant el doble del preu pel qual els va oferir l’habitatge la persona que va realitzar la mediació a San Pertersburg i que, a més, els va assegurar que cobrar en negre és habitual aquí.

Aquesta és la denúncia que ha arribat al Col·legi d’APIS de Girona, que al seu torn ja ha presentat una queixa formal davant l’Associació d’Agents Immobiliaris de San Petersburg. Els turistes van pagar l’import del lloguer de l’habitatge a la persona que va realitzar els tràmits i que suposadament és una agent immobiliària russa. Un cop finalitzades les seves vacances i rebuda la factura de mans de l’API que gestiona l’habitatge aquí, es van adonar amb sorpresa que l’import que s’hi indicava en concepte de lloguer era la meitat del que ells havien pagat ja.

Els diners de més se’ls havia quedat la mediadora russa. Segons explica el president del Col·legi d’API de Girona, Ramon Corominas, “ella els va explicar que feien la factura pel valor de la meitat del lloguer, que la resta la cobraven en B, i els va dir que aquesta és una pràctica habitual a Espanya”.

Lamentablement, cada estiu som testimonis d’estafes immobiliàries similars a aquesta. El Col·legi d’API de Girona, província on més del 25% de les compravendes d’habitatge són realitzades per estrangers i hi ha una afluència massiva de turistes especialment a l’estiu, no ha detectat aquest estiu cap cas de lloguers fraudulents com els que van haver-hi en estius anteriors, especialment amb gent que llogava casa per a les vacances via internet i que, quan arribava aquí, es quedava amb un pam de nas perquè aquell habitatge no existia o no estava en lloguer.

Per això és tan important assegurar-se que els agents immobiliaris amb els quals es contracten els allotjaments siguin de confiança i ofereixin la màxima garantia. Eduard Itoiz, al davant de Sh Barcelona, coneix a la perfecció aquest mercat, ja que gran part del seu negoci es basa en el lloguer turístic per dies o setmanes, i ofereix els consells següents:

1. Assegurar-se que l’”empresa” tingui una adreça física.
2. Que el web tingui un telèfon de contacte.
3. Llegir atentament les condicions de contractació.
4. Assegurar-se de que no hi hagi despeses amagades.
5. Comprovar que la passarel·la de pagament estigui degudament protegida.
6. Llegir els comentaris en blogs i/o fòrums de viatgers sobre l’empresa contractant.

.

стоимость перевозкиремонт системы отоплениястатистика поиска

Encara existeixen alguns edificis en el centre de capitals com Barcelona o Madrid que tenen un porter físic i fins i tot amb habitatges porteria. Com a propietari d’un pis a Salt, t’interessa saber que obres i despeses estàs obligat a assumir en relació a l’habitatge del porter. Vegem els dos aspectes que recull la Llei de Propietat Horitzontal (LPH) sobre les reformes.

• Instal·lacions del pis. La comunitat de propietaris està obligada a realitzar les obres i reparacions de l’habitatge del porter sempre que no siguin per un mal ús. En aquestes reformes, es troben les aixetes, els radiadors, portes, pintura i rajoles. A més, les instal·lacions d’aigua, llum i gas han d’estar en perfecte estat.

• Mobiliari. Igual que passa amb les instal·lacions de l’habitatge del porter, en el cas que el pis tingués mobles, la comunitat també ha de mantenir-los en bon estat. Per a això, hauria de realitzar les reparacions necessàries sempre que no siguin culpa de l’inquilí. El mateix procés s’ha de complir si l’habitatge del porter es lloga a una tercera persona. En aquest cas, és necessari garantir que el pis compleixi els requisits d’habitabilitat.

És possible que en la teva comunitat de veïns no puguis afrontar les despeses derivades de les reformes i reparacions de l’habitatge del porter. Des d’Api.cat, et recordem que les assegurances de les comunitats de propietaris no cobreixen aquests immobles, per la qual cosa està forçada a contractar una altra pòlissa que es faci càrrec de les avaries, reparacions o problemes derivats de la falta de manteniment, com les humitats o els incendis.

russian invitationкурица гриль маринадгрузоперевозка украина

Qui diu que l’esperit rebel és cosa de joves? Només hem de recordar al col·lectiu ‘iaio flautes’ sorgit a Barcelona contra les retallades per adonar-nos que això no és veritat. Amb la crisi, i malgrat la desgràcia, han aflorat coses bones, com les iniciatives de consum col·laboratiu i diferents formes d’habitatge alternatiu com el Cloudhousing, o aquesta de la qual us en volem parlar avui a api.cat: La Muralleta, una cooperativa residencial per a persones majors de 50 anys.

José Caballero, ideòleg i impulsor de la Muralleta, es va quedar sense feina als 51 anys després d’haver cremat ja moltes etapes de la seva vida. En lloc de resignar-se a la vellesa a la qual la societat l’empenyia, es va inspirar en un projecte semblant que havia llegit en la premsa i va decidir posar-se en marxa. Així, va néixer la Muralleta l’any 2000 amb 6 socis inicials i la compra d’un terreny a Santa Oliva, a la província de Tarragona.

Avui, 14 anys després, la Muralleta és una cooperativa basada en la filosofia del cohousing, o el que és el mateix, una fórmula d’habitatge col·laboratiu on viuen 30 persones d’entre 56 i 82 anys, algunes d’elles en matrimoni i d’altres, vídues.

Jaume Mullor, el president de la Muralleta, ens explica que en total hi ha 16 habitatges d’ús privat i un espai comunitari de 300 m2 on tenen previst muntar una sala polivalent amb biblioteca i jocs, un gimnàs, una bugaderia i una perruqueria.

“Ens organitzem en comissions on cadascun treballa en allò que vol i pot, tenint en compte que ens anem fent grans i que les nostres possibilitats seran cada vegada menors. Per això, compartir és una manera d’ajudar-nos els uns als altres”, explica Jaume Mullor. Qui sap més de l’hort, treballa la terra, qui té més coneixements d’electricitat i obra, es dedica més al manteniment i d’aquesta manera tots aporten el seu gra de sorra a la comunitat. Les principals comissions són: la comissió de jardineria, la comissió de cuina, la de manteniment, la d’obres i la de difusió.

A més de treballar en equip, a La Muralleta organitzen tot tipus d’activitats com cinema fòrums o

excursions per fomentar les relacions socials i al cap i a la fi, fer-se companyia.

En definitiva tal com ens explica Jaume, “La idea és buscar recursos entre tots per fer una vida comunitària i sentir-nos útils, però no com si fos una comuna, perquè a La Muralleta, cadascú té el seu espai privat”.

Actualment, La Muralleta té 1 habitatge disponible per entrar a viure i ja estan a l’espera de reunir nous socis per construir una segona fase de 6 habitatges més.

Per entrar a formar part de la cooperativa cal ser major de 50 anys, compartir la filosofia col·laborativa i sobretot, tenir les ganes i la il·lusió de treballar en equip per ajudar-se els uns als altres, en el que faci falta.

лидов.рф кидаловобелопусские двери вистгазовые напольные котлы отопления

Els barrils, bótes o tonell de vi són una joia artesanal. Els ‘boters’ els fabriquen a mà mitjançant un minuciós procés, que requereix molta experiència.

El barril és un dels factors decisius en el gust del vi. És on reposa abans de ser embotellat, on s’oxigena, suavitza i adquireix les notes de fusta i torrat, que absorbeix del barril. La fusta més preuada per fer barrils de vi és el roure francès, d’on s’importen la majoria dels barrils i una de les raons per la qual les boteries estan desapareixent progressivament a Espanya.

Cada bóta pot arribar fins a 40 anys exercint la funció de sedimentar els vins, però tan sol entre 6 i 12 anys per oxigenar-los. De voler donar una altra vida a aquestes peces de fusta noble, va sorgir la idea de fer mobles amb barrils de vi. Així que para atenció, et donem 10 idees perquè decoris la teva casa a Girona amb barrils de vi reciclats.

1. De barril de vi a taula: és la utilitat més habitual per a un barril de vi reciclat, ja que la superfície de la seva tapa, és suficientment gran com per fer-ne una taula alta per gaudir d’un aperitiu dempeus.
Amb diverses bótes de vi i un tauló de fusta damunt pots organitzar tot un banquet al jardí de la teva casa. Què vols celebrar?

2. De barril de vi a glaçonera: amb un barril partit per la meitat i un simple peu per elevar-o del terra podem crear una original glaçonera per mantenir fresques les begudes durant les nostres grans celebracions. No et sembla la mar d’original?

3. De barril de vi a jardinera: Amb l’altra meitat que ens quedava del barril després d’haver fet la glaçonera, podem inventar una jardinera per posar flors ben alegres a l’entrada de casa. A més a més, li donarà un toc rústic a la decoració.

купить справку от физкультурыгазовый двухконтурный котел настенныйотзывы о работе payperprofits

Pot ser que estiguis fart de que algun amic o amiga es faci l’expert en moda i decoració, pel simple fet de pronunciar paraules en un altre idioma que sonen molt cool. O pot ser que t’hagis comprat una casa a Girona i vulguis sorprendre a la teva parella amb els teus nous coneixements en decoració. Sigui com sigui, segueix llegint!

En decoració, igual que en moda i estilisme, s’utilitzen moltes paraules estranyes, inusuals o estrangeres per descriure certs objectes, estils o tendències. Algunes no les hauràs escoltat mai, d’altres et sonaran ostentoses o ridícules… De qualsevol manera, tot expert ha de començar per alguna cosa!

Et deixem una breu selecció del vocabulari imprescindible per semblar un expert en tendències i decoració:

Els Must: aquesta expressió pot sonar repel·lent però està molt de moda. Ho veuràs per tot arreu: botigues, revistes, webs… simplement significa ‘els imprescindibles’, ‘els bàsics’, el què has de tenir sí o sí per estar a l’última moda.

Trendy: és una altra de les expressions que les revistes i blogs de moda esmenten a cada estona i pot sonar molt pedant, segons el context. Una cosa és molt trendy quan està molt, molt de moda.

Outfit: és el conjunt de roba que portes, un look determinat, les peces del qual  has escollit i combinat a consciència per anar a un sopar, una festa, etc.

Sahbby- chic: és un estil de decoració que té el seu origen a l’època de les grans cases de camp de Gran Bretanya i que consisteix principalment a barrejar elements antics amb moderns. Mobles desgastats però que no aparenten ser vells, llums d’aranya amb pàtines i coixins i cortines entapissats amb estampats florejats.

Boho- chic: és un estil que pretén definir quan algú combina l’estil hippy amb el bohemi i no sembla la catifa de l’àvia. Aquest estil s’ha associat particularment amb les actrius Sienna Miller al Regne Unit, i les germanes Olsen als Estats Units. Vés amb compte, és una aposta arriscada.

Provençal: com indica el seu nom, s’inspira en la Provença francesa. És un estil de decoració que s’assembla al rústic però és més alegre i lluminós. Vol evocar una casa de camp antiga. Els colors pastís i els estampats florejats són molt característics. El disseny dels mobles té cert aire palatí.

Colonial: és un clàssic en decoració que prové de la història de les colonitzacions, quan els colones de les metròpolis es construïen les seves cases a les colònies amb els materials existents a la zona. Evoca paradisos asiàtics i tropicals. La fusta és el seu segell d’identitat, els mobles són nobles i de fustes exòtiques com la teka o la caoba.

Kitsch: el seu significat vindria a ser ‘cutre’ i sí, és tot un estil! Es caracteritza per ser exagerat, estrident, quasi vulgar. Utilitza colors cridaners com el rosa xiclet, el blau cel, el verd àcid o el vermell i els combina amb objectes antiestètics. Com explicar-ho…és de tan hortera, que queda bé!

Plaid: és la manteta de sofà de tota la vida, però que ara s’ha posat de moda utilitzar-la per decorar el llit, posant-la doblegada als seus peus. Pot tenir tot tipus d’estampats i colors però els plaids tradicionals i que donen origen al seu nom, son a quadres escocesos.

Charme: és una paraula francesa i significa encant. S’utilitza en decoració per dir que algun objecte o espai té un encant o atractiu especial.

Consola: no, no és la videoconsola de la teva infància. És un moble amb forma de tauleta alta i estreta, com un tocador, que es posa als passadissos o rebedors per deixar-hi les claus, el telèfon o per col·locar-hi objectes decoratius.

Pàtina: no intentis endevinar-ho, millor t’ho expliquem. La pàtina és la capa d’òxid de color verdós que es forma als objectes de metall  com a conseqüència de la humitat, especialment en els de bronze i coure. Ara està de moda pintar mobles i objectes imitant expressament aquest desgast.ооо толковая реклама разводvnc brokers отзывыbest russian souvenirs