Com evitar les estafes immobiliàries a les vacances

Com cada estiu, la xarxa s’inunda d’anuncis sobre lloguers d’habitatges turístics. I, com cada estiu, la picaresca d’alguns mal anomenats professionals aconsegueix agrir les vacances a més d’una persona.

És el cas d’uns turistes russos que havien llogat una casa per passar-hi les vacances aquest estiu a Llançà i que han acabat pagant el doble del preu pel qual els va oferir l’habitatge la persona que va realitzar la mediació a San Pertersburg i que, a més, els va assegurar que cobrar en negre és habitual aquí.

Aquesta és la denúncia que ha arribat al Col·legi d’APIS de Girona, que al seu torn ja ha presentat una queixa formal davant l’Associació d’Agents Immobiliaris de San Petersburg. Els turistes van pagar l’import del lloguer de l’habitatge a la persona que va realitzar els tràmits i que suposadament és una agent immobiliària russa. Un cop finalitzades les seves vacances i rebuda la factura de mans de l’API que gestiona l’habitatge aquí, es van adonar amb sorpresa que l’import que s’hi indicava en concepte de lloguer era la meitat del que ells havien pagat ja.

Els diners de més se’ls havia quedat la mediadora russa. Segons explica el president del Col·legi d’API de Girona, Ramon Corominas, “ella els va explicar que feien la factura pel valor de la meitat del lloguer, que la resta la cobraven en B, i els va dir que aquesta és una pràctica habitual a Espanya”.

Lamentablement, cada estiu som testimonis d’estafes immobiliàries similars a aquesta. El Col·legi d’API de Girona, província on més del 25% de les compravendes d’habitatge són realitzades per estrangers i hi ha una afluència massiva de turistes especialment a l’estiu, no ha detectat aquest estiu cap cas de lloguers fraudulents com els que van haver-hi en estius anteriors, especialment amb gent que llogava casa per a les vacances via internet i que, quan arribava aquí, es quedava amb un pam de nas perquè aquell habitatge no existia o no estava en lloguer.

Per això és tan important assegurar-se que els agents immobiliaris amb els quals es contracten els allotjaments siguin de confiança i ofereixin la màxima garantia. Eduard Itoiz, al davant de Sh Barcelona, coneix a la perfecció aquest mercat, ja que gran part del seu negoci es basa en el lloguer turístic per dies o setmanes, i ofereix els consells següents:

  1. Assegurar-se que l’”empresa” tingui una adreça física.
  2. Que el web tingui un telèfon de contacte.
  3. Llegir atentament les condicions de contractació.
  4. Assegurar-se de que no hi hagi despeses amagades.
  5. Comprovar que la passarel·la de pagament estigui degudament protegida.
  6. Llegir els comentaris en blogs i/o fòrums de viatgers sobre l’empresa contractant.

.

стоимость перевозкиремонт системы отоплениястатистика поиска

Obres obligatòries a l’habitatge del porter

Encara existeixen alguns edificis en el centre de capitals com Barcelona o Madrid que tenen un porter físic i fins i tot amb habitatges porteria. Com a propietari d’un pis a Salt, t’interessa saber que obres i despeses estàs obligat a assumir en relació a l’habitatge del porter. Vegem els dos aspectes que recull la Llei de Propietat Horitzontal (LPH) sobre les reformes.

  • Instal·lacions del pis. La comunitat de propietaris està obligada a realitzar les obres i reparacions de l’habitatge del porter sempre que no siguin per un mal ús. En aquestes reformes, es troben les aixetes, els radiadors, portes, pintura i rajoles. A més, les instal·lacions d’aigua, llum i gas han d’estar en perfecte estat.
  • Mobiliari. Igual que passa amb les instal·lacions de l’habitatge del porter, en el cas que el pis tingués mobles, la comunitat també ha de mantenir-los en bon estat. Per a això, hauria de realitzar les reparacions necessàries sempre que no siguin culpa de l’inquilí. El mateix procés s’ha de complir si l’habitatge del porter es lloga a una tercera persona. En aquest cas, és necessari garantir que el pis compleixi els requisits d’habitabilitat.

És possible que en la teva comunitat de veïns no puguis afrontar les despeses derivades de les reformes i reparacions de l’habitatge del porter. Des d’Api.cat, et recordem que les assegurances de les comunitats de propietaris no cobreixen aquests immobles, per la qual cosa està forçada a contractar una altra pòlissa que es faci càrrec de les avaries, reparacions o problemes derivats de la falta de manteniment, com les humitats o els incendis.

Davant aquesta situació, és possible que et plantegis treure-li un rendiment a l’habitatge del porter. Per a això, tens l’opció de llogar-lo o vendre’l. T’expliquem els requisits.

Lloguer de l’habitatge del porter

Si et decideixes a llogar l’habitatge del porter a una tercera persona, has de tenir clar el quin hem comentat abans. Has de lliurar-la en el mateix estat en el qual la va rebre l’anterior inquilí (instal·lacions i mobles). Però abans de preparar-lo, la normativa de la LPH estableix que “l’arrendament d’elements comuns que no tinguin assignats un ús específic en l’immoble requerirà el vot favorable de les tres cinquenes parts del total dels propietaris que representin les tres cinquenes parts de les quotes de participació“.

A més, també és necessari el consentiment del propietari afectat. Malgrat les impugnacions judicials, el Tribunal Suprem va fixar que no es necessita un acord unànime perquè la comunitat de veïns destini al lloguer l’habitatge del porter. Només, les tres cinquenes parts.

Venda de l’immoble

Com la figura del porter està en desús, és possible que la comunitat de propietaris decideixi vendre el seu habitatge. Per fer-ho, es requereix complir una sèrie de tràmits:

1. La Junta de Propietaris ha d’acordar per unanimitat que l’habitatge del porter passi d’element comú a privatiu. És el procés que es coneix com a desafectació.

2. Com l’habitatge del porter ha passat a ser un element privatiu, se li assigna una nova quota al propietari o inquilí i es reparteix la resta entre els amos de forma proporcional.

3. El president de la Comunitat de Propietaris ha de donar el vistiplau de l’acord en el Llibre d’Actes i formalitzar l’escriptura de venda. Si l’habitatge del porter està hipotecat, seria necessari demanar permís al banc amb el qual s’ha subscrit el crèdit.

En la teva comunitat has llogat o venut fa poc l’habitatge del porter? Envia’ns un comentari per explicar com has fet el procés.

russian invitationкурица гриль маринадгрузоперевозка украина

La Muralleta: una cooperativa de persones majors i alternatives

Qui diu que l’esperit rebel és cosa de joves? Només hem de recordar al col·lectiu ‘iaio flautes’ sorgit a Barcelona contra les retallades per adonar-nos que això no és veritat. Amb la crisi, i malgrat la desgràcia, han aflorat coses bones, com les iniciatives de consum col·laboratiu i diferents formes d’habitatge alternatiu com el Cloudhousing, o aquesta de la qual us en volem parlar avui a api.cat: La Muralleta, una cooperativa residencial per a persones majors de 50 anys.

José Caballero, ideòleg i impulsor de la Muralleta, es va quedar sense feina als 51 anys després d’haver cremat ja moltes etapes de la seva vida. En lloc de resignar-se a la vellesa a la qual la societat l’empenyia, es va inspirar en un projecte semblant que havia llegit en la premsa i va decidir posar-se en marxa. Així, va néixer la Muralleta l’any 2000 amb 6 socis inicials i la compra d’un terreny a Santa Oliva, a la província de Tarragona.

Avui, 14 anys després, la Muralleta és una cooperativa basada en la filosofia del cohousing, o el que és el mateix, una fórmula d’habitatge col·laboratiu on viuen 30 persones d’entre 56 i 82 anys, algunes d’elles en matrimoni i d’altres, vídues.

Jaume Mullor, el president de la Muralleta, ens explica que en total hi ha 16 habitatges d’ús privat i un espai comunitari de 300 m2 on tenen previst muntar una sala polivalent amb biblioteca i jocs, un gimnàs, una bugaderia i una perruqueria.

“Ens organitzem en comissions on cadascun treballa en allò que vol i pot, tenint en compte que ens anem fent grans i que les nostres possibilitats seran cada vegada menors. Per això, compartir és una manera d’ajudar-nos els uns als altres”, explica Jaume Mullor. Qui sap més de l’hort, treballa la terra, qui té més coneixements d’electricitat i obra, es dedica més al manteniment i d’aquesta manera tots aporten el seu gra de sorra a la comunitat. Les principals comissions són: la comissió de jardineria, la comissió de cuina, la de manteniment, la d’obres i la de difusió.

A més de treballar en equip, a La Muralleta organitzen tot tipus d’activitats com cinema fòrums o

excursions per fomentar les relacions socials i al cap i a la fi, fer-se companyia.

En definitiva tal com ens explica Jaume, “La idea és buscar recursos entre tots per fer una vida comunitària i sentir-nos útils, però no com si fos una comuna, perquè a La Muralleta, cadascú té el seu espai privat”.

Actualment, La Muralleta té 1 habitatge disponible per entrar a viure i ja estan a l’espera de reunir nous socis per construir una segona fase de 6 habitatges més.

Per entrar a formar part de la cooperativa cal ser major de 50 anys, compartir la filosofia col·laborativa i sobretot, tenir les ganes i la il·lusió de treballar en equip per ajudar-se els uns als altres, en el que faci falta.

лидов.рф кидаловобелопусские двери вистгазовые напольные котлы отопления

10 idees per reciclar i decorar amb barrils de vi

Els barrils, bótes o tonell de vi són una joia artesanal. Els ‘boters’ els fabriquen a mà mitjançant un minuciós procés, que requereix molta experiència.

El barril és un dels factors decisius en el gust del vi. És on reposa abans de ser embotellat, on s’oxigena, suavitza i adquireix les notes de fusta i torrat, que absorbeix del barril. La fusta més preuada per fer barrils de vi és el roure francès, d’on s’importen la majoria dels barrils i una de les raons per la qual les boteries estan desapareixent progressivament a Espanya.

Cada bóta pot arribar fins a 40 anys exercint la funció de sedimentar els vins, però tan sol entre 6 i 12 anys per oxigenar-los. De voler donar una altra vida a aquestes peces de fusta noble, va sorgir la idea de fer mobles amb barrils de vi. Així que para atenció, et donem 10 idees perquè decoris la teva casa a Girona amb barrils de vi reciclats.

1. De barril de vi a taula: és la utilitat més habitual per a un barril de vi reciclat, ja que la superfície de la seva tapa, és suficientment gran com per fer-ne una taula alta per gaudir d’un aperitiu dempeus.
Amb diverses bótes de vi i un tauló de fusta damunt pots organitzar tot un banquet al jardí de la teva casa. Què vols celebrar?

2. De barril de vi a glaçonera: amb un barril partit per la meitat i un simple peu per elevar-o del terra podem crear una original glaçonera per mantenir fresques les begudes durant les nostres grans celebracions. No et sembla la mar d’original?

3. De barril de vi a jardinera: Amb l’altra meitat que ens quedava del barril després d’haver fet la glaçonera, podem inventar una jardinera per posar flors ben alegres a l’entrada de casa. A més a més, li donarà un toc rústic a la decoració.

купить справку от физкультурыгазовый двухконтурный котел настенныйотзывы о работе payperprofits

Què és la subrogació d’una hipoteca?

Normalment, la majoria de la gent no està habituada manejar-se amb termes relacionats amb les operacions bancàries i més concretament amb aquelles que giren entorn al finançament dels habitatges. En aquesta ocasió, en les notícies immobiliàries tractarem d’aclarir un terme que fa referència a una operació bastant habitual en el mercat immobiliari: la subrogació d’una hipoteca.

Tipus de subrogació

En primer lloc, caldria assenyalar que una subrogació és qualsevol tipus de novació, és a dir, una modificació d’uns dels factors que inclou la hipoteca ja constituïda. Ara bé, hi ha distingir dos tipus: una subrogació de deutor o de creditor. Vegem en què consisteix cadascuna d’elles.

Subrogació entre particulars

Seria el cas d’algú que vol comprar un pis, per exemple, a Barcelona i que té encara està vinculat a una hipoteca. En aquest cas, es farà un canvi de titular del préstec, això sí, sempre que el banc admeti al nou deutor. Per a això, realitzarà un estudi de riscos igual que realitza en qualsevol concessió d’un préstec. D’aquesta manera podem assumir el deute ja existent sense haver de realitzar nou pagament d’impostos per aquest esdeveniment, tot i que sí haurem d’abonar unes despeses que la subrogació porta implícits: notari, gestoria, registre i una comissió de subrogació que es va signar en el moment d’iniciar la hipoteca.

Subrogació entre entitats

La subrogació entre entitats o de creditors consisteix a canviar la hipoteca d’un banc a un altre. Amb aquest canvi, l’objectiu és millorar les condicions del préstec sense necessitat de cancel·lar-i formalitzar un de nou. Amb aquesta operació ens solem beneficiar d’estalviar-nos el pagament dels impostos relacionats amb la constitució d’una hipoteca. No obstant això, cal no oblidar que encara que no hagis de pagar aquests tributs, sí hauràs de fer front a unes despeses que aquesta subrogació comporta: notari, gestoria, registre i una comissió de subrogació que actualment no pot superar el 0,5% per les operacions formalitzades amb posterioritat a abril de 2003.

Subrogació de la hipoteca del promotor

En el cas dels habitatges nous, el més habitual és subrogar-se a la hipoteca del promotor. Aquest haurà construït l’habitatge finançant l’obra a través d’un banc, i el comprador, si li convé podrà optar a subrogar-se a aquest préstec si el banc li admet com a deutor. Si el nou comprador no se subroga en el préstec existent, el promotor haurà d’assumir els costos de cancel·lació d’aquest préstec.

A grans trets, en açò consisteix la subrogació d’una hipoteca, bé entre particulars, bé entre entitats o bé subrogant a la hipoteca contractada pel promotor que ha construït l’habitatge que compraràs.

газовые котлы отопления купитьконтейнерные перевозки по железной дорогеФільчаков прокурор

Vocabulari imprescindible per fer-se l’expert en decoració

Pot ser que estiguis fart de que algun amic o amiga es faci l’expert en moda i decoració, pel simple fet de pronunciar paraules en un altre idioma que sonen molt cool. O pot ser que t’hagis comprat una casa a Girona i vulguis sorprendre a la teva parella amb els teus nous coneixements en decoració. Sigui com sigui, segueix llegint!

En decoració, igual que en moda i estilisme, s’utilitzen moltes paraules estranyes, inusuals o estrangeres per descriure certs objectes, estils o tendències. Algunes no les hauràs escoltat mai, d’altres et sonaran ostentoses o ridícules… De qualsevol manera, tot expert ha de començar per alguna cosa!

Et deixem una breu selecció del vocabulari imprescindible per semblar un expert en tendències i decoració:

Els Must: aquesta expressió pot sonar repel·lent però està molt de moda. Ho veuràs per tot arreu: botigues, revistes, webs… simplement significa ‘els imprescindibles’, ‘els bàsics’, el què has de tenir sí o sí per estar a l’última moda.

Trendy: és una altra de les expressions que les revistes i blogs de moda esmenten a cada estona i pot sonar molt pedant, segons el context. Una cosa és molt trendy quan està molt, molt de moda.

Outfit: és el conjunt de roba que portes, un look determinat, les peces del qual  has escollit i combinat a consciència per anar a un sopar, una festa, etc.

Sahbby- chic: és un estil de decoració que té el seu origen a l’època de les grans cases de camp de Gran Bretanya i que consisteix principalment a barrejar elements antics amb moderns. Mobles desgastats però que no aparenten ser vells, llums d’aranya amb pàtines i coixins i cortines entapissats amb estampats florejats.

Boho- chic: és un estil que pretén definir quan algú combina l’estil hippy amb el bohemi i no sembla la catifa de l’àvia. Aquest estil s’ha associat particularment amb les actrius Sienna Miller al Regne Unit, i les germanes Olsen als Estats Units. Vés amb compte, és una aposta arriscada.

Provençal: com indica el seu nom, s’inspira en la Provença francesa. És un estil de decoració que s’assembla al rústic però és més alegre i lluminós. Vol evocar una casa de camp antiga. Els colors pastís i els estampats florejats són molt característics. El disseny dels mobles té cert aire palatí.

Colonial: és un clàssic en decoració que prové de la història de les colonitzacions, quan els colones de les metròpolis es construïen les seves cases a les colònies amb els materials existents a la zona. Evoca paradisos asiàtics i tropicals. La fusta és el seu segell d’identitat, els mobles són nobles i de fustes exòtiques com la teka o la caoba.

Kitsch: el seu significat vindria a ser ‘cutre’ i sí, és tot un estil! Es caracteritza per ser exagerat, estrident, quasi vulgar. Utilitza colors cridaners com el rosa xiclet, el blau cel, el verd àcid o el vermell i els combina amb objectes antiestètics. Com explicar-ho…és de tan hortera, que queda bé!

Plaid: és la manteta de sofà de tota la vida, però que ara s’ha posat de moda utilitzar-la per decorar el llit, posant-la doblegada als seus peus. Pot tenir tot tipus d’estampats i colors però els plaids tradicionals i que donen origen al seu nom, son a quadres escocesos.

Charme: és una paraula francesa i significa encant. S’utilitza en decoració per dir que algun objecte o espai té un encant o atractiu especial.

Consola: no, no és la videoconsola de la teva infància. És un moble amb forma de tauleta alta i estreta, com un tocador, que es posa als passadissos o rebedors per deixar-hi les claus, el telèfon o per col·locar-hi objectes decoratius.

Pàtina: no intentis endevinar-ho, millor t’ho expliquem. La pàtina és la capa d’òxid de color verdós que es forma als objectes de metall  com a conseqüència de la humitat, especialment en els de bronze i coure. Ara està de moda pintar mobles i objectes imitant expressament aquest desgast.ооо толковая реклама разводvnc brokers отзывыbest russian souvenirs