Mes: Agosto 2017

Com cada estiu, la xarxa s’inunda d’anuncis sobre lloguers d’habitatges turístics. I, com cada estiu, la picaresca d’alguns mal anomenats professionals aconsegueix agrir les vacances a més d’una persona.

És el cas d’uns turistes russos que havien llogat una casa per passar-hi les vacances aquest estiu a Llançà i que han acabat pagant el doble del preu pel qual els va oferir l’habitatge la persona que va realitzar la mediació a San Pertersburg i que, a més, els va assegurar que cobrar en negre és habitual aquí.

Aquesta és la denúncia que ha arribat al Col·legi d’APIS de Girona, que al seu torn ja ha presentat una queixa formal davant l’Associació d’Agents Immobiliaris de San Petersburg. Els turistes van pagar l’import del lloguer de l’habitatge a la persona que va realitzar els tràmits i que suposadament és una agent immobiliària russa. Un cop finalitzades les seves vacances i rebuda la factura de mans de l’API que gestiona l’habitatge aquí, es van adonar amb sorpresa que l’import que s’hi indicava en concepte de lloguer era la meitat del que ells havien pagat ja.

Els diners de més se’ls havia quedat la mediadora russa. Segons explica el president del Col·legi d’API de Girona, Ramon Corominas, “ella els va explicar que feien la factura pel valor de la meitat del lloguer, que la resta la cobraven en B, i els va dir que aquesta és una pràctica habitual a Espanya”.

Lamentablement, cada estiu som testimonis d’estafes immobiliàries similars a aquesta. El Col·legi d’API de Girona, província on més del 25% de les compravendes d’habitatge són realitzades per estrangers i hi ha una afluència massiva de turistes especialment a l’estiu, no ha detectat aquest estiu cap cas de lloguers fraudulents com els que van haver-hi en estius anteriors, especialment amb gent que llogava casa per a les vacances via internet i que, quan arribava aquí, es quedava amb un pam de nas perquè aquell habitatge no existia o no estava en lloguer.

Per això és tan important assegurar-se que els agents immobiliaris amb els quals es contracten els allotjaments siguin de confiança i ofereixin la màxima garantia. Eduard Itoiz, al davant de Sh Barcelona, coneix a la perfecció aquest mercat, ja que gran part del seu negoci es basa en el lloguer turístic per dies o setmanes, i ofereix els consells següents:

1. Assegurar-se que l’”empresa” tingui una adreça física.
2. Que el web tingui un telèfon de contacte.
3. Llegir atentament les condicions de contractació.
4. Assegurar-se de que no hi hagi despeses amagades.
5. Comprovar que la passarel·la de pagament estigui degudament protegida.
6. Llegir els comentaris en blogs i/o fòrums de viatgers sobre l’empresa contractant.

.

стоимость перевозкиремонт системы отоплениястатистика поиска

Encara existeixen alguns edificis en el centre de capitals com Barcelona o Madrid que tenen un porter físic i fins i tot amb habitatges porteria. Com a propietari d’un pis a Salt, t’interessa saber que obres i despeses estàs obligat a assumir en relació a l’habitatge del porter. Vegem els dos aspectes que recull la Llei de Propietat Horitzontal (LPH) sobre les reformes.

• Instal·lacions del pis. La comunitat de propietaris està obligada a realitzar les obres i reparacions de l’habitatge del porter sempre que no siguin per un mal ús. En aquestes reformes, es troben les aixetes, els radiadors, portes, pintura i rajoles. A més, les instal·lacions d’aigua, llum i gas han d’estar en perfecte estat.

• Mobiliari. Igual que passa amb les instal·lacions de l’habitatge del porter, en el cas que el pis tingués mobles, la comunitat també ha de mantenir-los en bon estat. Per a això, hauria de realitzar les reparacions necessàries sempre que no siguin culpa de l’inquilí. El mateix procés s’ha de complir si l’habitatge del porter es lloga a una tercera persona. En aquest cas, és necessari garantir que el pis compleixi els requisits d’habitabilitat.

És possible que en la teva comunitat de veïns no puguis afrontar les despeses derivades de les reformes i reparacions de l’habitatge del porter. Des d’Api.cat, et recordem que les assegurances de les comunitats de propietaris no cobreixen aquests immobles, per la qual cosa està forçada a contractar una altra pòlissa que es faci càrrec de les avaries, reparacions o problemes derivats de la falta de manteniment, com les humitats o els incendis.

russian invitationкурица гриль маринадгрузоперевозка украина

Qui diu que l’esperit rebel és cosa de joves? Només hem de recordar al col·lectiu ‘iaio flautes’ sorgit a Barcelona contra les retallades per adonar-nos que això no és veritat. Amb la crisi, i malgrat la desgràcia, han aflorat coses bones, com les iniciatives de consum col·laboratiu i diferents formes d’habitatge alternatiu com el Cloudhousing, o aquesta de la qual us en volem parlar avui a api.cat: La Muralleta, una cooperativa residencial per a persones majors de 50 anys.

José Caballero, ideòleg i impulsor de la Muralleta, es va quedar sense feina als 51 anys després d’haver cremat ja moltes etapes de la seva vida. En lloc de resignar-se a la vellesa a la qual la societat l’empenyia, es va inspirar en un projecte semblant que havia llegit en la premsa i va decidir posar-se en marxa. Així, va néixer la Muralleta l’any 2000 amb 6 socis inicials i la compra d’un terreny a Santa Oliva, a la província de Tarragona.

Avui, 14 anys després, la Muralleta és una cooperativa basada en la filosofia del cohousing, o el que és el mateix, una fórmula d’habitatge col·laboratiu on viuen 30 persones d’entre 56 i 82 anys, algunes d’elles en matrimoni i d’altres, vídues.

Jaume Mullor, el president de la Muralleta, ens explica que en total hi ha 16 habitatges d’ús privat i un espai comunitari de 300 m2 on tenen previst muntar una sala polivalent amb biblioteca i jocs, un gimnàs, una bugaderia i una perruqueria.

“Ens organitzem en comissions on cadascun treballa en allò que vol i pot, tenint en compte que ens anem fent grans i que les nostres possibilitats seran cada vegada menors. Per això, compartir és una manera d’ajudar-nos els uns als altres”, explica Jaume Mullor. Qui sap més de l’hort, treballa la terra, qui té més coneixements d’electricitat i obra, es dedica més al manteniment i d’aquesta manera tots aporten el seu gra de sorra a la comunitat. Les principals comissions són: la comissió de jardineria, la comissió de cuina, la de manteniment, la d’obres i la de difusió.

A més de treballar en equip, a La Muralleta organitzen tot tipus d’activitats com cinema fòrums o

excursions per fomentar les relacions socials i al cap i a la fi, fer-se companyia.

En definitiva tal com ens explica Jaume, “La idea és buscar recursos entre tots per fer una vida comunitària i sentir-nos útils, però no com si fos una comuna, perquè a La Muralleta, cadascú té el seu espai privat”.

Actualment, La Muralleta té 1 habitatge disponible per entrar a viure i ja estan a l’espera de reunir nous socis per construir una segona fase de 6 habitatges més.

Per entrar a formar part de la cooperativa cal ser major de 50 anys, compartir la filosofia col·laborativa i sobretot, tenir les ganes i la il·lusió de treballar en equip per ajudar-se els uns als altres, en el que faci falta.

лидов.рф кидаловобелопусские двери вистгазовые напольные котлы отопления

Els barrils, bótes o tonell de vi són una joia artesanal. Els ‘boters’ els fabriquen a mà mitjançant un minuciós procés, que requereix molta experiència.

El barril és un dels factors decisius en el gust del vi. És on reposa abans de ser embotellat, on s’oxigena, suavitza i adquireix les notes de fusta i torrat, que absorbeix del barril. La fusta més preuada per fer barrils de vi és el roure francès, d’on s’importen la majoria dels barrils i una de les raons per la qual les boteries estan desapareixent progressivament a Espanya.

Cada bóta pot arribar fins a 40 anys exercint la funció de sedimentar els vins, però tan sol entre 6 i 12 anys per oxigenar-los. De voler donar una altra vida a aquestes peces de fusta noble, va sorgir la idea de fer mobles amb barrils de vi. Així que para atenció, et donem 10 idees perquè decoris la teva casa a Girona amb barrils de vi reciclats.

1. De barril de vi a taula: és la utilitat més habitual per a un barril de vi reciclat, ja que la superfície de la seva tapa, és suficientment gran com per fer-ne una taula alta per gaudir d’un aperitiu dempeus.
Amb diverses bótes de vi i un tauló de fusta damunt pots organitzar tot un banquet al jardí de la teva casa. Què vols celebrar?

2. De barril de vi a glaçonera: amb un barril partit per la meitat i un simple peu per elevar-o del terra podem crear una original glaçonera per mantenir fresques les begudes durant les nostres grans celebracions. No et sembla la mar d’original?

3. De barril de vi a jardinera: Amb l’altra meitat que ens quedava del barril després d’haver fet la glaçonera, podem inventar una jardinera per posar flors ben alegres a l’entrada de casa. A més a més, li donarà un toc rústic a la decoració.

купить справку от физкультурыгазовый двухконтурный котел настенныйотзывы о работе payperprofits

Pot ser que estiguis fart de que algun amic o amiga es faci l’expert en moda i decoració, pel simple fet de pronunciar paraules en un altre idioma que sonen molt cool. O pot ser que t’hagis comprat una casa a Girona i vulguis sorprendre a la teva parella amb els teus nous coneixements en decoració. Sigui com sigui, segueix llegint!

En decoració, igual que en moda i estilisme, s’utilitzen moltes paraules estranyes, inusuals o estrangeres per descriure certs objectes, estils o tendències. Algunes no les hauràs escoltat mai, d’altres et sonaran ostentoses o ridícules… De qualsevol manera, tot expert ha de començar per alguna cosa!

Et deixem una breu selecció del vocabulari imprescindible per semblar un expert en tendències i decoració:

Els Must: aquesta expressió pot sonar repel·lent però està molt de moda. Ho veuràs per tot arreu: botigues, revistes, webs… simplement significa ‘els imprescindibles’, ‘els bàsics’, el què has de tenir sí o sí per estar a l’última moda.

Trendy: és una altra de les expressions que les revistes i blogs de moda esmenten a cada estona i pot sonar molt pedant, segons el context. Una cosa és molt trendy quan està molt, molt de moda.

Outfit: és el conjunt de roba que portes, un look determinat, les peces del qual  has escollit i combinat a consciència per anar a un sopar, una festa, etc.

Sahbby- chic: és un estil de decoració que té el seu origen a l’època de les grans cases de camp de Gran Bretanya i que consisteix principalment a barrejar elements antics amb moderns. Mobles desgastats però que no aparenten ser vells, llums d’aranya amb pàtines i coixins i cortines entapissats amb estampats florejats.

Boho- chic: és un estil que pretén definir quan algú combina l’estil hippy amb el bohemi i no sembla la catifa de l’àvia. Aquest estil s’ha associat particularment amb les actrius Sienna Miller al Regne Unit, i les germanes Olsen als Estats Units. Vés amb compte, és una aposta arriscada.

Provençal: com indica el seu nom, s’inspira en la Provença francesa. És un estil de decoració que s’assembla al rústic però és més alegre i lluminós. Vol evocar una casa de camp antiga. Els colors pastís i els estampats florejats són molt característics. El disseny dels mobles té cert aire palatí.

Colonial: és un clàssic en decoració que prové de la història de les colonitzacions, quan els colones de les metròpolis es construïen les seves cases a les colònies amb els materials existents a la zona. Evoca paradisos asiàtics i tropicals. La fusta és el seu segell d’identitat, els mobles són nobles i de fustes exòtiques com la teka o la caoba.

Kitsch: el seu significat vindria a ser ‘cutre’ i sí, és tot un estil! Es caracteritza per ser exagerat, estrident, quasi vulgar. Utilitza colors cridaners com el rosa xiclet, el blau cel, el verd àcid o el vermell i els combina amb objectes antiestètics. Com explicar-ho…és de tan hortera, que queda bé!

Plaid: és la manteta de sofà de tota la vida, però que ara s’ha posat de moda utilitzar-la per decorar el llit, posant-la doblegada als seus peus. Pot tenir tot tipus d’estampats i colors però els plaids tradicionals i que donen origen al seu nom, son a quadres escocesos.

Charme: és una paraula francesa i significa encant. S’utilitza en decoració per dir que algun objecte o espai té un encant o atractiu especial.

Consola: no, no és la videoconsola de la teva infància. És un moble amb forma de tauleta alta i estreta, com un tocador, que es posa als passadissos o rebedors per deixar-hi les claus, el telèfon o per col·locar-hi objectes decoratius.

Pàtina: no intentis endevinar-ho, millor t’ho expliquem. La pàtina és la capa d’òxid de color verdós que es forma als objectes de metall  com a conseqüència de la humitat, especialment en els de bronze i coure. Ara està de moda pintar mobles i objectes imitant expressament aquest desgast.ооо толковая реклама разводvnc brokers отзывыbest russian souvenirs