Si tens entre 20 i 40 anys i has estat estudiant universitari, has anat a viure a una altra ciutat a la recerca de noves oportunitats, o simplement no t’arriben els diners per viure sol, segurament hagis acabat compartint espai vital, nevera, sofà, bany i d’altres coses amb els teus companys de pis, aquests personatges pintorescs que per bé o per malament, deixaran petjada en la teva vida. Et descrivim 5 perfils de companys de pis, amb els quals probablement ja has conviscut.
El festes
La seva existència consisteix a potenciar la seva vida social, cuidar la seva imatge i sortir de festa per Girona sempre que pugui. Sovint les comença o acaba a casa, però probablement no pregunta als altres companys si els molesta, ni el preocupa deixar 30 llaunes de cervesa i munts de burilles de cigarreta durant dies a mode d’exposició.
Sabràs que és un autèntic festes si té horaris que van al revés del món, s’alimenta de precuinats i porta gent a casa que et comences a creuar pels passadissos en estranyes condicions, com per exemple, sortint del lavabo en roba interior com si fos casa seva. La seva agenda sempre està molt ocupada i coneix a tothom. Sobreviure amb un d’aquests espècimens és complicat, tret que el pis sigui tan gran que no et molestin les seves rutines inverses.
L’histèric de la neteja
És el que viu amb la fregadora a la mà i no creu que tingui un trastorn obsessiu compulsiu, sinó una virtut. És incapaç de relaxar-se si hi ha alguna cosa que netejar davant dels seus nassos i mirarà malament a tot aquell que no segueixi la religió del ‘motxo’.
D’una banda, tots volem un histèric de la neteja a casa perquè et garanteix tenir un pis impecable i a més, t’estalvia el marró d’haver de ser tu qui recordi als altres la necessitat que cadascun compleixi amb les seves tasques setmanals. Per l’altre, pots acabar sentint-te perseguit perquè com no suporta el desordre, ho acabarà fent ell amb mala cara o s’encarregarà de recordar-t’ho fins que ho facis. Difícilment compartirà pis amb un ‘festes’ però si no li queda elecció, sofrirà i molt.
El fantasma
Són ‘fantasmes’ perquè no t’adonaràs ni que viuen amb tu. Solen ser persones molt atrafegades, que treballen i estudien o bé es passen el dia entre la facultat i les pràctiques. Solament els veuràs per casa als matins a punt de sortir per la porta o a les nits, quan la teva ja estàs sopat i en pijama, i apareixen carregats amb la seva motxilla, els seus llibres i la seva cara de cansat però satisfets d’haver-li tret el màxim rendiment al dia.
Tenir a un fantasma a casa sempre va bé perquè són una espècie de comodí que equilibra la convivència quan un altre dels components fa notar la seva presència per dues. D’altra banda, com tenen poc temps per fer-se càrrec de les seves tasques setmanals, netegen el mínim doncs creuen que com no estan mai, tampoc embruten.
El desacomplexat
Diem el desacomplexat per no dir una altra cosa… És aquell al que no li importa escampar les seves coses per tot arreu, mostrar-te totes les seves intimitats, com per exemple, els seus calçotets bruts tirats de qualsevol manera al labavo. La seva habitació és un caos i cada dia et preguntes com pot trobar alguna cosa entre tanta muntanya de roba.
El més curiós de tot és que quan el veus vestit a punt de sortir de casa, sembla la persona més polida del món, però és solament una estratègia per treure’t de polleguera. La seva consigna és ‘dins de tot caos existeix un ordre’ i tu vols creure que en el fons és un geni i que algun dia serà una eminència i podràs dir que vas viure amb ell, però no t’enganyis, és només un pensament que et repeteixes per no matar-lo cada vegada que has d’esquivar la seva roba interior i recollir les seves tasses amb el cul de cafè ressec per tota la casa.
El nen de mama
És el típic que no ha sortit mai de casa i no sap fer ‘res’ relacionat amb les tasques domèstiques, ni tan sols a nivell de supervivència. Viu dels tupperwares que li prepara la seva mare etiquetats perquè no els hi robin i li porta la roba bruta perquè no sap posar la rentadora i ni parlem de netejar el pis, veure’l amb la fregadora a la mà és pràcticament un miracle. Parla amb la seva família diverses vegades al dia i tu et preguntes: de quin parlessin tant?, i fins i tot et fa sentir com un desarrelat. Tranquil, probablement la teva mare entén que t’has fet gran i tens les teves coses a fer.