Un assumpte recurrent en la nostra societat. Cada cert temps els ciutadans reclamen la igualtat entre comunitats autònomes respecte a l’impost que grava les herències. I és que heretar un pis, depenent del lloc on s’hagi de pagar l’impost de successions i donacions, pot ser un mer tràmit, un dispendi difícil d’assumir o, simplement, un acte impossible al qual s’ha de renunciar.
Diferències de l’Impost de Successions i Donacions
En els últims anys les comunitats autònomes en les quals més han augmentat les renúncies d’herències han estat la Rioja, Múrcia i Andalusia. Per la seva banda, País Basc i Balears van ser en les que menys desistiments va haver-hi. I és que, un andalús pot arribar a pagar fins a cent vegades més que un madrileny si decideix acceptar una herència.
Davant d’aquest panorama, des de diferents instàncies, tant públiques com privades, es defensa la idea d’iniciar una reforma fiscal que acabi amb aquests contrastos. Una de les propostes suggereix que només tingui en compte el grau de parentiu entre el mort i l’hereu. Així, se suggereix que hi hagi un tipus reduït del 4% -5% per als descendents directes; un tipus mitjà del 7% per als de segon grau, com els germans, i un del 10% per als de tercer grau (nebots, oncles, etc.).
Qui es queda amb els pisos renunciats?
Ara com ara, molts hereus es veuen obligats a no acceptar el llegat adjudicat. Però, quan algú ha de renunciar a un pis que li deixa en herència un familiar, què passa amb aquest pis? Qui passa a ser el propietari d’aquest immoble? En cas que una persona renunciï a una herència, els béns, drets i obligacions que formen l’herència es destinaran a una altra o altres persones (normalment cohereus). Però, la destinació de l’herència no ho decideix el que hi renuncia, sinó que és el Codi Civil el que estableix qui serà el nou hereu de l’herència renunciada.
Has heretat alguna propietat immobiliària? T’has vist obligat a renunciar al llegat per no poder pagar l’impost de successions i donacions?
