Encara existeixen alguns edificis en el centre de capitals com Barcelona o Madrid que tenen un porter físic i fins i tot amb habitatges porteria. Com a propietari d’un pis a Salt, t’interessa saber que obres i despeses estàs obligat a assumir en relació a l’habitatge del porter. Vegem els dos aspectes que recull la Llei de Propietat Horitzontal (LPH) sobre les reformes.
- Instal·lacions del pis. La comunitat de propietaris està obligada a realitzar les obres i reparacions de l’habitatge del porter sempre que no siguin per un mal ús. En aquestes reformes, es troben les aixetes, els radiadors, portes, pintura i rajoles. A més, les instal·lacions d’aigua, llum i gas han d’estar en perfecte estat.
- Mobiliari. Igual que passa amb les instal·lacions de l’habitatge del porter, en el cas que el pis tingués mobles, la comunitat també ha de mantenir-los en bon estat. Per a això, hauria de realitzar les reparacions necessàries sempre que no siguin culpa de l’inquilí. El mateix procés s’ha de complir si l’habitatge del porter es lloga a una tercera persona. En aquest cas, és necessari garantir que el pis compleixi els requisits d’habitabilitat.
És possible que en la teva comunitat de veïns no puguis afrontar les despeses derivades de les reformes i reparacions de l’habitatge del porter. Des d’Api.cat, et recordem que les assegurances de les comunitats de propietaris no cobreixen aquests immobles, per la qual cosa està forçada a contractar una altra pòlissa que es faci càrrec de les avaries, reparacions o problemes derivats de la falta de manteniment, com les humitats o els incendis.
Davant aquesta situació, és possible que et plantegis treure-li un rendiment a l’habitatge del porter. Per a això, tens l’opció de llogar-lo o vendre’l. T’expliquem els requisits.
Lloguer de l’habitatge del porter
Si et decideixes a llogar l’habitatge del porter a una tercera persona, has de tenir clar el quin hem comentat abans. Has de lliurar-la en el mateix estat en el qual la va rebre l’anterior inquilí (instal·lacions i mobles). Però abans de preparar-lo, la normativa de la LPH estableix que “l’arrendament d’elements comuns que no tinguin assignats un ús específic en l’immoble requerirà el vot favorable de les tres cinquenes parts del total dels propietaris que representin les tres cinquenes parts de les quotes de participació“.
A més, també és necessari el consentiment del propietari afectat. Malgrat les impugnacions judicials, el Tribunal Suprem va fixar que no es necessita un acord unànime perquè la comunitat de veïns destini al lloguer l’habitatge del porter. Només, les tres cinquenes parts.
Venda de l’immoble
Com la figura del porter està en desús, és possible que la comunitat de propietaris decideixi vendre el seu habitatge. Per fer-ho, es requereix complir una sèrie de tràmits:
1. La Junta de Propietaris ha d’acordar per unanimitat que l’habitatge del porter passi d’element comú a privatiu. És el procés que es coneix com a desafectació.
2. Com l’habitatge del porter ha passat a ser un element privatiu, se li assigna una nova quota al propietari o inquilí i es reparteix la resta entre els amos de forma proporcional.
3. El president de la Comunitat de Propietaris ha de donar el vistiplau de l’acord en el Llibre d’Actes i formalitzar l’escriptura de venda. Si l’habitatge del porter està hipotecat, seria necessari demanar permís al banc amb el qual s’ha subscrit el crèdit.
En la teva comunitat has llogat o venut fa poc l’habitatge del porter? Envia’ns un comentari per explicar com has fet el procés.
